dilluns, 21 de maig de 2012

FILTRES




SÒCRATES I ELS TRES FILTRES
Un  bon  dia un home va anar a trobar el filòsof
grec Sòcrates per explicar-li una xafarderia.
.- Escolta Sòcrates, cal que et faci saber com s’ha
comportat un teu amic.
.- Perdona que t’aturi, li respongué Sòcrates.
¿Has pensat a passar el que m’has de dir pels tres
filtres?
I com que l’home se’l guaitava sorprès, va afegir.
.- Sí. Abans de parlar sempre s’ha de fer passar el
que hagis de dir per tres filtres. Fixa’t-hi una
mica. El primer filtre és el de la veritat. ¿Has
verificat que el que m’has de dir sigui
perfectament exacte?
.- No; jo ho he sentit explicar i...
.- Caram! Suposo que has fet passar, al menys, el
que em vols dir pel segon filtre, que és el de la
bondat. ¿El que em vols dir és com a mínim
alguna cosa bona?
.- L’home dubtà i després respongué:
.- No. Dissortadament no és una cosa gaire bona.
Al contrari...
.- Caram, digué el filòsof. Passem-ho pel tercer
filtre: ¿és útil el que m’havies de dir?
.- ¿Útil? No exactament...
.- Doncs, aleshores, no en parlem més, digué
Sòcrates. Si el que m’has de dir no és ni veritable,
ni bo, ni útil, més val que no m’ho expliquis. I
t’aconsello, fins i tot que ho oblidis.