Ja ha arribat la primavera
i tot torna a començar:
els mots es filtren per les escletxes,
els sons ressonen allí dalt.
Tot torna a començar:
els torrents i les rieres es desborden,
inundant els marges i el secà.
Del mort reneix la il•lusió
de l’últim petó.
Del viu l’estil d’una cançó
cantada a contracor.
De l’amant l’estimada i el perdó.
I de l’entrecuix el blau dolorós.
No sé si aquest poema mereix entrar en el dia mundial de la poesia. Menys sé si és bo o no, només sé que és més que res. Aniré al gra i sotjaré la irreverència amb fets i paraules, amb paraules i fets.
2 comentaris:
M apunto a la irreverència, encara que sigui amb paraules (sols)
Apuntat quedes!
Publica un comentari a l'entrada