paradoxa

Ja ha arribat la primavera

i tot torna a començar:

els mots es filtren per les escletxes,

els sons ressonen allí dalt.

Tot torna a començar:

els torrents i les rieres es desborden,

inundant els marges i el secà.

Del mort reneix la il•lusió

de l’últim petó.

Del viu l’estil d’una cançó

cantada a contracor.

De l’amant l’estimada i el perdó.

I de l’entrecuix el blau dolorós.

No sé si aquest poema mereix entrar en el dia mundial de la poesia. Menys sé si és bo o no, només sé que és més que res. Aniré al gra i sotjaré la irreverència amb fets i paraules, amb paraules i fets.