dijous, 1 de març de 2012

Buda


Tinc uns veïns rarets, rarets, en lloc de tenir la Blancaneus i els set nans al jardí, hi tenen una imatge de Buda.

És meravellós, realment meravellós, quanta serenor a la bona aparença de Gotama, que clar i radiant és la seva complexió, tant clar i radiant com el color daurat del ginjoler a la tardor, clar i radiant com el fruit d'una palmera que sorgeix de la tija, com un adorn d'or vermell forjat en un recipient de la mà d'un orfebre, hàbilment inserits i col·locats en una roba groga lluminosa, brilla i resplendeix, tanmateix, els bons sentits de Gotama són tranquils, i el seu aspecte és clar i radiant.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Avui seré jo qui trenqui el plat bonic, amb permís. penso que la prol·liferació de Budes que hi ha arreu, en cases i jardins obeeix a una moda. La majoria , de Buda només en saben el nom. És fashion? És cool? Doncs fotem-li el Buda que queda bé.

Jo hi tinc àmfores i pedruscall, tot són gustos.

Macondo ha dit...

Ei,ei,ei! Et deixo trencar només un plat si la vaixella és bonica, però deixa alguns plats per p.m.

Doncs ara mateix tinc un jardí ben pelat, amb aquestes fredorades només em queda el pedruscall. Ara que ja sembla que ha arribat la primavera m'hi hauré de posar, però em fa una mandra...

Pais secret ha dit...

p.m.?

per sopar vols dir? per berenar?

Macondo ha dit...

Doncs això, per sopar o per berenar, perquè a la vaixella hi ha platets i plats plans i plats fondos.