Pàgines

dimarts, 13 de desembre del 2011

Postals nadalenques


Escolto un brogit, tal com si el lampista m’estigués arreglant els desperfectes del bany causats pel pas del temps, el desgast de les peces de la banyera i la tassa del vàter. M’apropo. La gateta jugant amb la gran conquilla plena de petites restes marítimes, una imatge idíl·lica.
Passats uns minuts, més sorolls, els cordills de la jaqueta d’hivern serveixen de joguina a la gateta entremaliada. Diria que vaig triar la més juganera de les gates. No hi ha hora que un disbarat o altre m’inundi la casa de paperets arrossegats des de les papereres tombades, del rotllo de paper de vàter desplegat pel bany o sorra de les plantes escampada pel sòl de la casa.
El pessebre sembla un camp de batalla, la molsa aixecada de lloc, les cases tombades, porcs, gallines i ases dislocats. Els reis jeuen a gust recolzats en els seus camells, els patges despistats no segueixen el camí, el caganer amb el cul enlaire i la rentadora ben lluny del riu.
Ara silenci. Què deu estar fent? M’apropo i la veig xuclant la manta del sofà tal com un infant xucla el pit de la mare. Enyorança felina materna, el ritus ancestral de l’alletament mamífer.

6 comentaris:

PS ha dit...

Benvinguda al club.
A casa meva ja estem a la segona fase, a dins només hi dorm. La resta del dia la campa pel jardí. Va passar de ser una criataura consentida a un adolescent disciplinat a estones, però crec que anem per bon camí.I per continuar l´idil·li ens regalem petites estonetes de manyagues al sol.

fra miquel ha dit...

Ja et veig perdonant-li les trapelleries i rient-li les gracies...:o)

Zerozerosset ha dit...

...i de sobte, mentre navegues pel món dels somnis, sents una pressió a les cames, damunt la flassada. Té, altre cop damunt del llit! Però, clar, de fet et fa feliç que sigui així...

Macondo ha dit...

Al club? Al club dels amants dels gats, als que trien als gats com a companyia, als que tenen animals perquè és una bona teràpia, als que hi veuen qualitats humanes en els animals, als que els veuen com un estadi de la filogènia...
És un encant de gateta, jo ja me l'estimo i només fa quatre dies que la tinc.

Macondo ha dit...

I tant Fra, li ho perdono tot, encara que no et pensis...de tant en tant li canto les quaranta...

Macondo ha dit...

Benvingut a casa meva Jordi.
La meva també salta sobre l'edredó de matinada i vol jugar amb els meus peus...des que la tinc no em cal despertador.
M'agrada el teu bloc i els resums que fas d'exposicions, teatre, pel·lícules, llibres...agraïda per la visita.