Pàgines

diumenge, 9 d’octubre del 2011

La Terra Trema




I ara que surt el sol ens asseurem tu i jo a xerrar una mica a la terrassa d’aquest bar, ens explicarem això i allò del dia a dia, mentre els pardals eixerits cantaran una cançó que no reconeixem perquè és aliena al nostre anar existint.
-Quant temps fa?
-Segles des de l’última vegada.
La llum matinera i tardoral s’eleva fins el zenit del dia, allà on els ulls no dirigiran mai la mirada per incapacitat humana.
El rastell aplana les pedretes del jardí, i el so monòton del seu xerric m’enfarfega les oïdes. Com un grill feridor ofereix al vent calmat la dissonància del seu cant.
-Ja... vacances?
-Vosaltres sí que viviu bé!
-Me’n vaig a Sicília.
-Quina meravella d’illa, fa dies que m’espera. Tan bon punt el volcà aturi l’erupció hi aniré.


4 comentaris:

Pilar ha dit...

La terra tremola i ens impedeix tocar de peus a terra, fins que la por decideixi abandonar-nos. Llavors ens agermanarem, o no, en la reconstrucció. Si no passa al món dels oblits, com Lorca.

Macondo ha dit...

Sortosament els vius no deixaran mai de recordar els seus morts, i és bo fer-ho, perquè la Terra seguirà manifestant-se perquè és viva, i nosaltres els vius de recordar que és el que ens pertoca pel sols fet d'ésser-ho.
Buf...ara ja no sé de què estava parlant... però el microrelat no anava per aquí...només era un micro moment del micro dia.
Bona tarda, Pilar

fra miquel ha dit...

Si? Marxes a Sicilia?
Bon viatge doncs...
Jo hi aniria amb el volcà en erupció. Deu ser un espectacle impagable!
B7s

Macondo ha dit...

I tant que deu ser un bon espectacle...mirar-s'ho de lluny!
No he dit que marxo, que hi aniré, segur.
1bes9, Fra.