dimecres, 12 d’octubre de 2011

Pagèsiques



Perquè el text ens posa sota l'amenaça
d'un cant salvatge,
de vegades fa feresa el propi text
i esborro la paraula escriure
amb la paraula escriure,
com una oració
per si espantava el cant,
ben bé com el tret de repetició
que instal·len els pagesos a les vinyes.

Perejaume. Pagèsiques

4 comentaris:

Pilar ha dit...

El paisatge, tot i que es repeteixi, sempre és únic.

macondo ha dit...

Sí, com ho és cada carràs d'un cep.

Pais secret ha dit...

Doncs a mi m´ha fet pensar en un altre tipus de tret.I no és la repetició de seqüències de les fileres dels ceps, sinó els trets reals, de fogueig, que a vegades se senten a les vinyes per foragitar els ocells i altres animalons que es menjen els penjolls quan són ben dolços.

No coneixia la paraula carràs, ha sigut un descobriment.Depèn del lloc deu canviar la nomenclatura.
I el poema, també.

macondo ha dit...

És una altra interpretació ben vàlida, estem d'acord en què els poemes cadascú els interpreta segons el que porta a dins.

Aquesta paraula la vaig descobrir llegint Borges, concretament apareix en el relat Funes el memorioso.
(era una traducció d'aquest conte al català, curiós no?)