Trio una imatge significativa de l’estada a Berlín i crec que aquesta és representativa d’emocions i pensaments que em trasbalsaren des de l’inici fins al final del viatge. Només arribar a l’hotel i a la parada d’autobús que tenia davant mateix, em trobo amb aquesta imatge, i és que hi ha llocs que ens transporten per allò que representen en la nostra història col·lectiva europea.
Quina sort poder passejar-se amb tota llibertat per una ciutat que ha estat seu de tantes desgràcies durant el segle XX i que, ara, molt més refeta dels mals, la veig convertida en una riuada de turistes forans i propis que la rastregen a riuades al llarg de les interminables i grandioses avingudes .
L’hotel on m’allotjava havia estat la seu de les oficines d’Adolf Eichmann, ho recordaven uns grans panells a la parada de l’autobús. Tota la ciutat és plena de llocs que recorden tant els fets esdevinguts durant la Segona Guerra Mundial com els successos durant la Guerra Freda, és impossible marxar de la ciutat sense haver-hi reflexionat mínimament.
Torno a fullejar el llibre d’Hannah Arendt Eichmann en Jerusalén (1963), buscant la tesi tan controvertida que va crear molta polèmica en el seu moment i que avui en dia, sembla, molt més acceptada i coneguda, la famosa frase subtítol de l’obra Un informe sobre la banalitat del mal.
De l’epíleg destaco:
...Lo más grave, en el caso de Eichmann, era precisamente que hubo muchos hombres como él, y que estos hombres no fueron pervertidos ni sádicos, sino que fueron, y siguen siendo, terrible i terroríficamente normales. Desde el punto de vista de nuestras instituciones jurídicas y de nuestros críterios morales, esta normalidad resultaba mucho más terrorífica que todas las atrocidades juntas, por cuanto implicaba que este nuevo tipo de delincuente–tal como los acusados y sus defensores dijeron hasta la saciedad en Nuremberg-,que en realidad merece la calificación de hostis humani generis, comete sus delitos en circunstancias que casi le impiden saber o intuir que realiza actos de maldad...
3 comentaris:
Fins avui no s'ha actualitzat el teu blog en la barra del meu. He entrat crfidada per l'escrit homenatge al poeta i m'adono que n'hi ha més.
Saps? Enguany m'hauria agradat viatjat a Allemanya, però per motius diversos vam haver de deixar aquesta idea per a més endavant.
Segurament no visitarem Berlím...O pot ser sí? La teva visió històrico-cultural m'atrau.
llàstima de no haver sabut que hi anaves! T'hauria encarregat una nina. Somric.
I jo te l'hagués portat, una de ben maca, alguna preferència en la vestimenta?
Només et recomano que hi vagis fora de temporada alta, és plena de turistes, i fa massa calor.
Bona diada!
Ostres m'he quedat penjada de la conversa sobre la història de la "teva" estelada i he caigut a sobre del pont. Sort del fanal que m'ha ajudat a sortir il-luminant-me amb la famosa pregunta de : Qui va ser primer, la gallina o l'ou?
Recondueixo el que t'anava a dir...No tinc cap preferència pels vestits de les nines. De fet, no són el més important. Importa el servei que feien abans de tenir-les jo o què representen del lloc visitat.
Algún dia, potser mostro alguna, o moltes, o totes...Ja veurem de què vull parlar.
Gràcies per la teva disponibilitat i per la teva recomanació.
Bona resta de Diada!
Publica un comentari a l'entrada