Aquest estiu el cel és benigne
amb els cossos que bateguen
colors d’entretemps,
suaus i frondosos
en la planúria del temps.
Acàcia que penges raïms
ben amunt raspant el cel .
T’entrebanques amb els ulls
que reposen en el tel.
El tel dels meus ulls
s’aixequen i abaixen
movent el vent
que empeny núvols a contracorrent.
8 comentaris:
Aquest estiu ens està regalant molta varietat de cels, però com aquest teu no n´havia vist encara.
M´agrada, té un noséquè de tela estampada, de vestit lleuger.
Doncs ara mateix, n'està caient una que fa feredat, cel enfosquit, aigua a bots i barrals, trons, aquest cel deu ser de l'època fosca del pintor, i de vestit negre de fons d'armari.
Però a mi m'agrada aquest estiu, sense calor excessiva, suportable i que et deixa moure't sense angoixar-te.
Si segueix així a l´agost agafo una excedència i m´exilio.
No em veureu el pèl els plujosos ;-)
( ara digue´m exagerada)
Estimada, ja ho deia en Pla: "Jo visc en un país on hi ha sempre la lluita entre el Canigó i tota la consideració climàtica del nord i els vents del sud. La lluita és constant, de vegades triomfa el nord i altres el sud, però la inestabilitat és sempre total."
No eres tan mediterrània, tu? A on aniries? Al desert?
( després de la pluja, vaig collir o és caçar?, un cubell ple de caragols, no saps la quantitat de proteïnes que aporten, a més la baba es boníssima per la pell!)
Ei, i mira enlaire, avui ja ha tornat a sortir el sol que, després de la pluja, fa brillar tots el colors de la natura amb una intensitat insospitada.
Ehh...i no t'he dit exagerada.
Bon dia, i bona tarda, plujosa?
Vols el parte?
Matí plujós, indecís i grisot.
Migdia esplèndid, olors intenses de pi i de flors molles. Après la pluie...un soleil espaterrant.
Ara mateix , el Canigó ja no es veu per enlloc. Ve cap aquí un embull de núvols que aclaparen...veurem on descarreguen.
...
Caçar cargols, sempre de la vida!
La baba per a la pell,de pot. A palo seco em faria treure la primera papilla.
Diumenge en vaig menjar, boníssims.
...
El desert no, però bé hi deu haver un terme mig, dic jo. I deia Pla, tan mediterràniament...
De toute façon, no tot el que deia ell anava a missa, eh...encara que, d´observar el cel i la terra en sabia una estona llarga.
Bona tarda.
...
Bona nit, agraïda pel parte...
Et passo la meva predicció:
De moment la nit es manté serena, calmada i relaxada. Només una fina brisa entra per la finestra des de la qual observo les fulles de les magnolieres i de l'acàcia que reposen de la tempesta d'ahir. Els cargols a la gàbia esperant a ser cuinats (per cert, els vas cuinar tu, o te'ls van cuinar, i de quina manera? Jo els faré a la patarrallada, especialitat de la casa.)
Demà es preveuen núvols lleugers que enteranyinarant el cel i l'acoloriran al capvespre de tons pastel. A partir de diumenge arriba l'estiu de debò, o sigui que ja podràs gaudir de la caloreta que tant esperes. Anyway, summer is here!
M'agraden els cels bromosos que em regalen treves a l'estiu.
El que has fotografiat és preciós. Imagino l'acàcia brillant, com si l'haguessin envernissat.
Aquesta tarda, el meu cel s'ha tenyit del color de la plata vella i ha estès una cortina blanca, que impedia veure els edificis del davant. Ha parlat amb la veu de tro i m'ha regalat mars de calma.
Una abraçada, macondo.
He anat a replegar maduixetes a la muntanya pensant que em mullaria, res, ni una gota, quan torno aquí, apa a recollir pinassa i més pinassa, això sí aromàtica i amb ella unes pinyes de regal amb uns pinyons boníssims amb gust d'infantesa. Te'n guardaré uns quants.És tan agradable asseure's en un escaló i amb una pedra començar a trencar closques i que et quedin els dits ennegrits de la clòfia mentre els assaboreixes un a un, i el paladar se't omple del sabor intens del pinyó.
Un regal d'estiu fresquet.
Fins a la tornada, marxo de vacances.
Publica un comentari a l'entrada