dilluns, 11 de juliol de 2011

Enyorances

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Enyoro persones i vivències i, de tant en tant, jo també m'enyoro. Llavors em busco fins que em trobo.

macondo ha dit...

Jo només enyoro persones, les vivències les conservo, encara que segurament alterades dins el meu cap. No m'enyoro a mi mateixa ja que sempre hi sóc, com podria?
Encara que el tema de la cançó descriu una enyorança ancestral, l'enyorança de la unitat, del tot, que, d'alguna manera tots arrosseguem i que confonem amb les vivències individuals. Vaja crec que d'això va!