dissabte, 19 de març de 2011

1Q84. Haruki Murakami


Si escolteu les Sinfoniettes de Janacek una mena de rubor us sacsejarà les entranyes. Són els esdeveniments apocalíptics del moment en què es van compondre  abans de la Segona Guerra Mundial, o són els moments intermitents de desordre en el moviment de les aigües que arrosseguen cases, cotxes, vaixells, trens i , sobretot, gent en una marea interminable de destrucció i contaminació.
Escoltant –les  Aomame parla amb el taxista que l'avisa dient-li que les coses no són el que semblen. Ella pregunta què vol dir això? Ell explica que quan es fa quelcom diferent del que se sol fer normalment, podria ser que veiés de forma diferent el seu entorn quotidià; però seria que les aparences l'enganyen, ja que, de realitat, sempre n'hi ha només una. La realitat és sempre, al capdavall, dura i solitària.
Al cel hi havia dues llunes, una de petita i una de grossa. El recorrien una al costat de l’altra...
Amb l’enigma de les dues llunes de fons, i d’una realitat doble, Murakami recorre a través de més de set-centes pàgines la relació entre diversos personatges que s'aniran creuant al llarg de la novel·la  i que es relacionaran en una única trama final.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Em sap greu no haver pogut escoltar les sinfoniettes de Janacek. L'enllaç està trencat. M'ha atret entrar-hi el fet que els esdeveniments de què parles els he percebut intermitents, dins d'un cercle que podia ser l'equivalent d'un cicle.
Tot seguit han aparegut dos cercles més, el de Venus i el de Mart, percebuts com dues llunes. Vaig poder fotografiar-los i hi veig un cel amb una expressió de sorpresa i una piga. Són la mateixa realitat, però percebuda des de realitats diferents.
M'agrada molt el Murakami. La seva descoberta ha estat un tresor per a mi. Tal vegada la teva realitat i la meva el perceben diferent, però crec que la realitat de l'admiració és la mateixa.
M'agrada aquest apunt...Molt. I no has parlat de Orwell i els seu 1984, tot i que t'agrada filosofar! Somric.

macondo ha dit...

Començo pel final: entre 1984 d'Orwell (escrit 1948) i 1Q84 (Q i 9 sonen igual en japonès)hi veig només una picada d'ullet de Murakami al títol de l'obra, ja que el contingut de les dues novel·les tenen poca relació, sinó és per la denúncia de mons paral·lels i realitats dobles en principi contradictòries.
A mi també m'agraden molt i molt les seves novel·les i és clar que el percebem diferent per què ens hi aproximen des de coneixements, sabers i experiències diferents...
Ara que ho dius, sí que té caire circular la novel·la, comença i acaba allà mateix, com la realitat que ens entestem a copsar-la lineal quan, segurament, s'assembla més a un cercle; d'això en saben més els orientals i els antics grecs que nosaltres que creiem que ens menjarem el món, i el món se'ns menjarà a tots plegats...ara m'ha quedat el comentari un pèl pessimista... no era la intenció...somric amb tu.