dimarts, 8 de febrer de 2011

Joia

El llenguatge és la casa de l'Ésser, però de quin ésser?
El meu, el teu o el seu?
I del meu, el teu o el seu quan parlo/es/a, quan escric/us/u o quan callo/es/a?
Malgrat tot, joia de llegir-te.

9 comentaris:

Pilar ha dit...

M'he embolicat. Torno a llegir a veure si trec l'entrellat o acababo estrellant-me.

Anònim ha dit...

Crec que ho entenc, jo també tinc joia per llegir.

macondo ha dit...

I ara...com podries estavellar-te si tu hi vius en aquesta casa que és el llenguatge!

macondo ha dit...

Doncs bé, ja ets més a prop de Heidegger!
Així que et fa feliç llegir...me n'alegro per tu, anònim.

Anònim ha dit...

Volia dir llegir-TE

macondo ha dit...

Doncs, igualment me n'alegro!

Pais secret ha dit...

Jo només he entès la primera frase ( i no n´estic del tot segura) i la darrera. En el desplegament pronominal m´he perdut.

macondo ha dit...

Hola, País, tancant el cercle hermenèutic?

Pais secret ha dit...

Ni flowers, Macondo, ni flowers.