Escoltant Batiatto a vegades penso si no s´ha pres alguna cosa abans de posar-se a composar o és que té un do especial de transportar-te a mons diferents.Algú en diu surrealisme.
En aquest cas està clar on van a parar els trens, tan de bo hi arribin.
Touzeur ciutat d’oasi, rica en aigües i palmeres, dàtils ensucrats i desert de sal. Per un instant retorna el meu anhel de viure, a distinta velocitat. Els trens circulen encara, més a poc a poc, però circulen en els pobles fronterers. Surreal? No, real. Colonialisme, neocolonialisme...revolució. Ja has signat? No s’hi val en secret, cal carnet d’identitat.
4 comentaris:
Escoltant Batiatto a vegades penso si no s´ha pres alguna cosa abans de posar-se a composar o és que té un do especial de transportar-te a mons diferents.Algú en diu surrealisme.
En aquest cas està clar on van a parar els trens, tan de bo hi arribin.
Non sequitur
Touzeur ciutat d’oasi,
rica en aigües i palmeres,
dàtils ensucrats
i desert de sal.
Per un instant retorna
el meu anhel de viure,
a distinta velocitat.
Els trens circulen encara,
més a poc a poc,
però circulen
en els pobles fronterers.
Surreal? No, real.
Colonialisme, neocolonialisme...revolució.
Ja has signat?
No s’hi val en secret,
cal carnet d’identitat.
No seria mala idea posar aquest poema o reguitzell d´idees al post, per arrodonir-lo.
De la llatinada, no comment.
De debò? Si només era una resposta!
Publica un comentari a l'entrada