dissabte, 15 de gener de 2011

Que no s'aturi el tren! (لم يتوقف القطار )




4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Escoltant Batiatto a vegades penso si no s´ha pres alguna cosa abans de posar-se a composar o és que té un do especial de transportar-te a mons diferents.Algú en diu surrealisme.

En aquest cas està clar on van a parar els trens, tan de bo hi arribin.

macondo ha dit...

Non sequitur

Touzeur ciutat d’oasi,
rica en aigües i palmeres,
dàtils ensucrats
i desert de sal.
Per un instant retorna
el meu anhel de viure,
a distinta velocitat.
Els trens circulen encara,
més a poc a poc,
però circulen
en els pobles fronterers.
Surreal? No, real.
Colonialisme, neocolonialisme...revolució.
Ja has signat?
No s’hi val en secret,
cal carnet d’identitat.

Pais secret ha dit...

No seria mala idea posar aquest poema o reguitzell d´idees al post, per arrodonir-lo.

De la llatinada, no comment.

macondo ha dit...

De debò? Si només era una resposta!