Gir de 180 graus, del vals a La Lambada, que em digui qui en aquest país no va ballar La Lambada l'any 89 amb una noia amb un bon escot al jersei i movent els malucs al compàs de la música? Els d'ell, vull dir els malucs que removien cel i terra, feien girar els d'ella al ritme del ball prohibit.
Chorando estara ao lembrar de um amor
Que um dia nao soube cuidar
Chorando estara ao lembrar de um amor
Que um dia nao soube cuidar
A recordacao vai estar com ele aonde for
A recordacao vai estar pra sempre aonde for
Danca sol e mar guardarei no olhar
O amor faz perder encontrar
Lambando estarei ao lembrar que este amor
Por um dia um instante foi rei
A recordacao vai estar com ele aonde for
A recordacao vai estar pra sempre aonde for
Chorando estara ao lembrar de um amor
Que um dia nao soube cuidar
Cancao riso e dor melodia de amor
Um momento que fica no ar
4 comentaris:
Doncs jo mateixa, per exemple. Aquell estiu no la vaig poder ballar la lambada i he de confessar que m´encantava, la melodia i el ball.Però no va poder ser.
El 89...qui els tingués!
Ara també la ballaria, el que no sé és si em desconjuntaria i m´haurien de recollir amb pinces.
Dona...espero que no et faci falta cap bastonet per poder caminar!
Qui la va ballar molt, va ser el meu fill David, al festival de final de curs, amb la Rocío, una de les seves companyes. Ella va ser la causa que es tallés un puny de la bata en forma de cor.
Jo vaig ser la seva companya d'assaigs i em deia que no sabia. Fins que no va ser gran no va saber que la seva profe, amiga meva, i jo vam escollir alguns passos nous per a la coreografia.
Si encara anava amb bata deus voler dir la seva senyoreta, no? Imagino que els passos nous eren perquè no s'entrebanqués i tingués èxit amb la Rocío, i què ès el que una mare no fa pels seus fills!
Publica un comentari a l'entrada