FOUR Seasons fill the measure of the year;
There are four seasons in the mind of man:
He has his lusty Spring, when fancy clear
Takes in all beauty with an easy span:
He has his Summer, when luxuriously
Spring’s honey’d cud of youthful thought he loves
To ruminate, and by such dreaming high
Is nearest unto heaven: quiet coves
His soul has in its Autumn, when his wings
He furleth close; contented so to look
On mists in idleness—to let fair things
Pass by unheeded as a threshold brook.
He has his Winter too of pale misfeature,
Or else he would forego his mortal nature.
Quatre estacions omplen la mesura de l’any;
hi ha quatre estacions a la ment humana:
Té una primavera luxuriosa, quimera transparent,
pren tota la bellesa en la lleugeresa del moment.
Té un estiu, quan rumia luxuriosament
la mel de la primavera del pensament amorós de joventut,
per meditar, i per somiar tan alt
és prop del cel: tranquils racons.
L’ànima és a la tardor, quan les ales
sense pell i content de l’aparença
en les boires de la ociositat, deixa que les coses justes
passin per la lletra morta com un llindar del rierol.
Té un hivern d’existència pàl·lida
quan ha de renunciar a la seva naturalesa mortal.
(traducció lliure)
4 comentaris:
M'agrada la traducció lliure versificada.
El text em fa pensar. Jo veig més de quatre estacions en els humans. Tot depèn del tarannà, les vivències, la companyia, la soledat, les malalties.
Hi ha molts factors que se li barregen al llarg de la vida i el fan sentir calor, tibesa o fred...Una mena de micro climes, diria jo.
Que la tardo aliena que ens arriba, et dugui l'estació que tu desitgis, Macondo.
En molts humans, per sort, hi ha més de quatre estacions, tantes com podem sentir al llarg d'una vida. Altres, per dissort,viuen eterns hiverns o eterns estius...no saben el que es perden!
M'agrada keats m'agrada la teva traducció!
Gràcies, Elvira, és de les primeres que faig, ho seguiré intentant per aprendre una mica més!
Publica un comentari a l'entrada