I després de la tempesta
qui recull la pinassa?
i les fulles mortes?
Sota el mantell d'escorça i pinyes
que alimenta les maduixes,
es recullen una a una
als cims d'alta muntanya.
Amorosides per la pluja
i la remor de les paraules,
confitades amb el sucre,
i assaborides a taula.
Entre paraula i paràbola,
ironia i rialla,
s'acomiada la metàfora
al bell mig de la muntanya.
(Ostres, m'ha sortit una cursileria de poema.)
5 comentaris:
M'encanta quan et poses cursi.
Vaig a menjar maduixes.
I no saps la feinada que és, recollir-les una a una, per poder fer-ne un bon bol. Ara mateix te'n preparo unes de ben masarades amb un polsim de sucre i una mica de vi dolç!
Uala! Així em preparava l'àvia Adelaida les taronges, quan la gana s'anava de vacances...Les millors postres per a les millors fleixes.
gràcies!
fleixes, què són?
De petita, sempre tenia la gana de vacances! Ara no!
Les fleixes són els grans banquets, festius.
La gana fa el que li dóna la gana!!!
Em fas riure. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada