divendres, 11 de juny de 2010

Llum


Filosofia i poesia, dos extrems que es nodreixen de rems que empenyen vaixells gairebé inamovibles . Sento una veu que em crida, només,  un sospir. Anhels compartits, murs per enderrocar, felicitats per compartir.
La llum de la justícia, del respecte, de la tolerància, paraules desgastades que poden no ser-ho. Enganys i desenganys, encís i desencís. Cap a on es decantarà la balança de les emocions atrapades? No és el Che, no és una pel·lícula, simplement és a l’altra banda del riu.

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Abans de la revolució, l'odissea d'un viatge, en una malmesa motocicleta.
El quadern de ruta duia a l'albada d'una descoberta...La del món amb un horitzó perpetu.
M'has regalat el record d'una llum amb molts matisos, Macondo...La de la veu de l'ex teloner del Sabina, inclosa.
Gràcies,silenciosa cuca de llum.

macondo ha dit...

Mira, això de cuca de llum m'ha agradat, el trobo un insecte fascinant,cada cop se'n veuen menys. Buscaré pel jardí,sobretot,durant la nit de Sant Joan que, no sé per què,és quan les veig.
Gràcies espiadimonis.

Pilar ha dit...

M'agrada tot el que té llum, Macondo. També m'agraden les libèl-lules, espiadimonis, cavallet del diable, cues llargues, pixavins. Les fades volen amb les ales que els hi deixen.
La nit de sant Joan permet veure moltes coses. Deu ser que les fogueres ho il-luminen tot.

macondo ha dit...

Llum,claror,diafanitat,il·luminació, resplendor,besllum, celístia,dia,enllumenat,lluminària,
llumenetes...però tota llum projecta la seva ombra que n'és necessàriament la contrapart on les bruixes durant la màgica nit preparen els seus beuratges.