EL VELL
Fa temps que estic afònic
i em surt aquesta veu
feble com un alè
i parlo a batzegades fatigoses.
Faig bullir a l'estufeta
herbes medicinals
receptes d'herbolari
que es tornen aire pur
quan enyoro els teus ulls
i la pau de l'atzur
al racó de la meva malura.
Fa temps que em canso
he tret dels mals endreços
records i ombres fidels
i surto a prendre el sol
de la plaça tranquil·la.
Si aquesta lletra et sembla poc florida
no hi vegis cap senyal
de poc amor
t'escric en sabatilles
i ja no em queda honor
i em perdo per obscures melangies.
Vergés, Joan.
A l'estiu de la vida
La vellesa i l'estiu van de la mà
agafats ben fort
a l'últim sol de l'última primavera
per emprendre el vol.
Vol d'orenetes de retorn.
El sol, el dol, el vol i,
ell vol.
Vol el jou de l'amor.
4 comentaris:
Gràcies pel regal d'aquest poema...En la veu de Serrat, m'esborrona.
Quan la vellesa i l'estiu s'agafen de la mà, les "navalletes" xisclen molt fort...Com m'agraden!
Les orenetes a l'estiu han de ser una delícia,i tu ho vius amb tanta intensitat!
Saps? El so que em desperta a diari és el que emeten garses, orenetes i altres ocells...Segons l'estació meteorològica. A primera hora del matí és estrident, ja que tots xisclen a l'hora...Em fan sentir bé.
La delícia, però, és quan arriben les "navalletes", a finals de març. Dibuixen grues i antenes, convertint-los en uns estranys arbres i xisclen fortíssim, més que mai. estic segura que m'avisen de la seva arribada.
Visc amb tota la intensitat que puc...No vull perdre'm res. Sóc així de visceral. Somric.
Ara mateix en sento molts d'ocells, amb la finestra oberta i l'airet pur del matí.També a l'estiu tots aquests que arriben del sud, i es queden durant l'estiu, són una delícia per a mi.Què vols que et digui, m'has fet somriure de ben d'hora,ai, si la visceralitat es conjugués tan bé com ho fas tu, però aquesta és femenina i els verbs estan en mans de tothom.
Bon dia, Pilar.
Publica un comentari a l'entrada