divendres, 21 de maig de 2010

Anònim






Brilles com les estrelles,
tens els ulls com un sol,
tens el cos com una estrella.



Anònim

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Que no s'apagui mai, la llum de les paraules com les que has escrit.
Ets una poetessa!

macondo ha dit...

No ho he escrit jo. Però transmetré el teu comentari quan sigui possible.
Bon dia.

Elvira FR ha dit...

Moltes estrelles ...molts cels de colors...el cos d'estrella de mar? estrella del cel?

macondo ha dit...

Qui ho va escriure, segur, pensava en una estrella de cel, però les de mar amb els tentacles ben allargats, m'agraden tant o més.

Pais secret ha dit...

Les del cel són inabastables, només les podem aconseguir amb els ulls.
Les de mar, a més de veure-les, les pots tocar i si per mala sort agafant-les perden un braç, els torna a créixer, com les cues de les sargantanes.

(Recorda que a B. hi ha molt bona xocolata ;-)

macondo ha dit...

Gràcies per fer-me memòria! Quina sort que tenen aquestes estrelles que els creixen els braços quan els perden.