diumenge, 11 d’abril de 2010

Rashomon

La pluja negra
cau sobre la veritat
que s'esmicola.



4 comentaris:

Pilar ha dit...

Per arribar a la veritat cal sentir com es contradiuen les mentides, al mig d'un munt de sentiments emocionals.
Una pel-lícula que paga la pena veure-la. Molt allunyada de la tradició japonesa.
Coneixes el conte del lloc anomenat Rashomon??

macondo ha dit...

No, no conec el conte, me l'expliques?

macondo ha dit...

No sé si en japonès aquesta paraula té algun significat, però entre la pel·lícula i el conte es podria deduir que és el "lloc" de l'ànima humana on viuen les maldats lligades (o que són conseqüència de) a les carències humanes més necessàries per viure amb dignitat, amb bondat, amb veritat... potser, en definitiva amb felicitat? És clar que, d'altra banda cau en l'emmirallament de la Idea, com si això existís, quan la nostra realitat ÉS Rashomon, sempre ens quedarà l'esperança en la innocència del nen i l'acte desinteressat d'algú.

Moltes gràcies, Pilar.

Pilar ha dit...

Rashomon podria ser una porta que s'obre només en un sentit i ens pot atrapar si decidim travessar-la...Com si ens suïcidéssim i volguéssim continuar vivint. M'espanta aquesta idea, igual que em va espantar la del cabell dels morts convertits en perruques.
Tant de bo que la nostra realitat no sigui mai Rashomon, en cap de les maneres que se'ns pugui presentar.
De res. Són cinc contes de Ryunosuke Akutagawa. "Rashomon y otros cuentos" Edicions Miraguano, 1987. La pel-lícula està basada en dos d'ells: El bosque i Rashomon. Profundes reflexions sobre l'ésser humà i els seus torments.