dissabte, 13 de març de 2010

¿Com es decideix el valor d'una vida?



¿Com es decideix el valor d'una vida? El que importa, em va dir un dia Paloma, no és morir, és el que fas en el moment en què et mors.¿Què feia jo en el moment de morir?, em pregunto amb una resposta ja preparada dins la tebiesa del meu cor.
¿Què feia jo?
Havia trobat l'altre i estava disposada a estimar.

Murriel Barbery. L'elegància de l'eriçó.

"Seguiré enfadándome con mi cochero Ivan, seguiré discutiendo y expresando mis ideas inoportunadamente; seguirá habiendo un muro entre el castillo interior de mi alma y los demàs, incluso mi propia mujer, y seguiré culpándola de mis propios temores y arrepintiéndome de ello; seguiré sin comprender con mi razón por qué rezo y seguiré rezando. Pero mi vida, toda ella y cada momento de ella, con independencia de lo que pueda ocurrirme, ya no es un enigma para mí como lo fue antes, sino que tiene un innegable sentido del bien y yo soy lo bastante fuerte para implantar ese sentido en ella."

León Tolstoi. Anna Karenina

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Quan et veus reflectit en algú, saps que has estat premiat amb la roda de la fortuna.
El número 7, em sorprèn dia a dia.
Els conflictes interns són tan difícils de pair...

Bona tria, Macondo.

macondo ha dit...

Afortunada Pilar.
Del número 7 només en sé que és un número primer, només divisible per ell mateix.
I dels conflictes interns què t'haig de dir que segurament no sàpigues.
Bona tarda.

Estranger ha dit...

Si la vida té un innegable sentit del bé, segurament no escridassarà tan al cotxer, tot i que el caràcter de cadascú és innegablement inalterable. Suposo que del que es tracta és de trobar el bo i millor de cadascú ( allò de que les mancançes d´un són el sosteniment de l´altre, o alguna cosa així).

No l´he llegit, l´Ana Karenina, i ho faré aquest any probablement, celebrant els cent anys de la seva publicació ( em penso que es celebra això, o alguna cosa relacionada amb Tolstoi).

De Tolstoi em van agradar " la mort d´Ivan Ilitx" ( delirant) i "La història d´un cavall".

"Guerra i Pau" és un totxo molt entretingut.

macondo ha dit...

I és que ja ho deia Tolstoi, hi ha un mur entre la meva ànima i la dels altres, malgrat tot i com amic de Gandhi, entre d'altres, se'l podria considerar un dels precursors avant la lettre de la DUDH.
Anna Karenina la vaig llegir fa molts anys, potser la rellegiré un dia d'aquests. La mort d'Ivan Ilitx, fa molt menys, potser un any, més o menys, i més que delirant jo diria clarivident. De la història d'un cavall no en sé ni un borrall; i de Guerra i Pau la vaig començar, la vaig deixar, no sé potser quan tingui més temps i una edició millor m'hi poso, la que tinc és de butxaca, amb una lletra petitona que fa de mal llegir.