dimecres, 20 de gener de 2010

La mala reputación

4 comentaris:

Pilar ha dit...

L'àvia Pilar, una dona sabia i segura, sempre em deia: "Para que no te digan P...(mot lleig que es podria canviar per "dona de moral distreta"), no basta con no serlo, sino que no hay que parecerlo".
Cadascú té les seves intimitats, però aquestes no han d'interferir en la vida social on ens desenvolupem.
I si no, hauríem de tornar a l'època en què la societat no s'havia estructurat encara. Dubto que fos millor.

macondo ha dit...

No entenc la relació que fas entre la lletra de la cançó i les dones que no tenen altre remei que guanyar-se la vida amb l'ofici que insinues. D'altra banda, tampoc entenc què hi té a veure la cançó amb cap mena d'intimitat ni amb la hipocresia social. I si no ho he entès malament, penses que hi ha societats poc estructurades? O vols dir societats poc evolucionades? O cultures superiors i cultures inferiors? Mira avui no entenc massa res!

Pilar ha dit...

A l’exemple parlava "en veu alta", generalitzant de manera figurada. Algú es queixa de la mala reputació que té, tal vegada infundada . Però qui l’envolta no troba correcte alguna cosa.
La hipocresia social també avarca a qui es transforma en abanderat. Hi ha hipòcrites que segueixen les normes i hipòcrites que les transgredeixen.
Pel que fa a les societats i a les cultures, hi ha de tota mena.
Ho sento, si avui no estem en la mateixa ona. Un altre dia serà.

macondo ha dit...

I com que no estem en la mateixa ona, ara recordo el que deia la meva àvia que segurament no era tan sàvia com la teva, però si que era republicana i es va casar pel civil abans de la guerra i quan van entrar els nacionals es va haver de tornar a casar(ja veus t'explico intimitats), que les noies bones van al cel i les dolentes a tot arreu.
Un altre dia serà...