Pàgines

dijous, 28 de gener del 2010

EL GAT DE SCHRÖDINGER



http://www.flickr.com/photos/ouyea/312931360/
Principi d’incertesa
“...si determinem cada cop
amb més exactitud la posició, la
velocitat es fa cada vegada més
imprecisa, i a l’inrevés.”

Born, M., Ciència i consciència
en l’era atòmica.

De la mateixa manera que no podem determinar, alhora, la posició i la velocitat d’un electró, tampoc ho podem fer en alguns aspectes de la nostra vida emocional, aquesta és tant o més complexa que l’estudi del primer. No percebem directament les partícules minúscules com tampoc podem veure cara a cara ni els nostres sentiments ni els dels altres. Així que aquest “coneixement” és sempre indirecte. Interpretem i, sovint, malinterpretem als altres. Ni dels escrits més evidents en podem saber massa res, ni de les paraules més clares, no obtenim sinó allò que volem obtenir.

EL GAT DE SCHRÖDINGER

Suposem que tanquem un gat dins una caixa opaca, amb una mostra radioactiva i un dispositiu que, si es desintegra un àtom concret de la mostra, fa que s’alliberi un gas tòxic que mata el gat. Quan ha transcorregut el temps necessari perquè es desintegri exactament la meitat de la mostra, ens disposem a mirar l’estat del gat. Quin és l’estat del gat just abans de mirar-lo? Estarà viu o mort?
Des de la mecànica quàntica, només podem establir que la probabilitat que el gat estigui viu és idèntica a la probabilitat que estigui mort. Però si la descripció de la mecànica quàntica és completa, això vol dir que el gat està realment tant viu com mort just abans que l’observem.
Però, l’experiència ens diu que el gat o estarà viu o estarà mort; així que haurà estat la nostra mera observació del gat la que hagi obligat a la naturalesa a «decidir-se» per un dels dos estats.

6 comentaris:

Pilar ha dit...

I no podem deixar el gat fora de la caixa? Els experiments m'esgarrifen.

Macondo ha dit...

Dona, és només per explicar la teoria! També és cert que sense experiments molts avenços científics no haurien estat possible, encara que quan més amunt en l'escala filogenètica s'usen animals, més amoral és tot plegat.

Pilar ha dit...

Ok. Passo per alt el tema gat.
Trobo complicat el principi de incertesa, la vida emocional i el coneixement dels altres i de mi mateixa.
Miro de rebre i donar el que puc o el que vull. No en sé més.

Macondo ha dit...

Qui en sàpiga més que llanci la primera pedra, jo no ho faré. De totes formes aquest joc de miralls, que anomenaves en algun altre lloc, de vegades voluntari i altres totalment involuntari, és ben agradable.
Bona nit.

Estranger ha dit...

Bé, la teoria sempre s´ha demostrar a la pràctica, i no només al camp científic.

Per una altre part, el fet de saber interpretar correctament el que un escriu, és igual de senzill que el tema posicional. Per fer-ho fàcil : si tu vas caminant, percebs molt més clarament el que t´envolta. Si vas corrents, aquesta percepció minva. Penso que com a norma general, la lentitud és propícia a l´enteniment,i a una millora en la percepció del temps, de la seva velocitat, i de retruc, al propi posicionament físic i emocional ( domini dels sentiments ).

Tot i que això és la meva base teòrica. A la pràctica...

Macondo ha dit...

No sempre la teoria pot ser una qüestió pràctica, ni a la ciència ni en el comportament humà. Segurament és desitjable que ho sigui però no sempre és possible. La teoria de la relativitat, no és pot posar en pràctica ja que és impossible viatjar a velocitat de la llum, així que només és una teoria altament probable, que per això és ciència. Quan hom camina només veu allò que la seva vista en condicions normals li permet, la percepció varia de persona a persona segons un factors subjectius que condicionen allò que percep, tens raó que hi ha altres elements objectius que ens permeten a tots percebre d'una manera similar i quan els variem canvia la percepció. Ja pots percebre que teoria tota la que vulguis, la pràctica...