D’això fa moltíssims anys, i encara era una idealista, i com molts en aquest país ens revoltàvem contra tota injustícia. Sempre m’ha agradat portar al terreny pràctic, com a bona marxista que era i que érem, o almenys això ens pensàvem, vaig començar a treballar al consolat de Nicaragua a Barcelona. La feina va durar només un mes. Per què? La veritat és que no recordo perquè vaig plegar, crec que va ser aleshores quan vaig decidir deixar el país per una temporada. Ara una música m’hi ha fet pensar, d’aquell mes, de l’anècdota amb el cònsol i la feina que feia. S’editava i es distribuïa una revista de propaganda per la causa. La major part de subscriptors eren evidentment catalans i bascos. Al cònsol li va entrar una palleta a l’ull i no hi podia veure bé, jo li havia de posar les gotes a l’ull perquè es recuperés. I ara penso: ben curiosa l’anècdota!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada