divendres, 2 d’octubre de 2009

-Què fem?


Són les 11,30 del matí, engego l’ordinador, miro si hi ha correu, obro un document i començo a escriure. Diuen que hi ha escriptors que durant molts anys i el mateix dia de cada any relaten el que han fet durant tot el dia. Jo no ho puc fer ja que encara és massa d’hora i el dia serà molt llarg i ple d’esdeveniments i pensaments, així que només relataré algunes coses que he dut a terme des que m’he llevat, a les 8 del matí.

Primer, esmorzar mentre llegeixo el diari, avui en un altre bar no tan “cutre” però sí molt sorollós. En aquest país (i si heu viscut a centreeuropa) notareu que la gent crida molt, i més quan hi ha un televisor engegat a cada cantonada del bar. El propietari del bar va apujant el volum a mida que hi ha més gent congregada al voltant dels desdejunis, cosa que fa que, finalment, m’aixequi amb un cert mal de cap i surti al carrer per retrobar l’enyorat silenci. També, si sou prou observadors, us adonareu de la diferència de colors en la vestimenta de la gent. En el nostre país predominen els colors foscos, especialment el negre; a centreeuropa la gent vesteix amb tons pastís-clar. Deu ser, en ambdós casos, per contraposar els colors humans de la llum pròpia de l’entorn natural.

Els divendres toca anar a comprar al mercat per avituallar el rebost per a tota la setmana. No, no reproduiré la llista de la compra sinó només allò més destacable dels productes frescos del mercat d’avui. Al mercat productes de temporada reclamen la meva atenció. Hi ha bolets de tota mena, però a mi m’agraden els rovellons a la brasa, cuinats amb una mica d’oli i sal, sobretot, sense julivert, que mata el gust del bolet. Llàstima que segurament no són de la terra, i el gust no és el mateix, però què hi farem?

Dubto entre unes magranes sucoses o figues “coll de dama”. Em decideixo per les figues, negres per fora i ben vermelles per dins, sobretot cal triar aquelles que quan les toques no estiguin excessivament toves ni fortes, al punt.

Bé, aquest serà el meu dinar d’avui, rovellons a la brasa i de postres figues.

- Ostres, aquest cap de setmana se m’acumula la feina!

Hi ha un munt de propostes interessants i, com sempre, no les podré abastar totes degut a la manca de temps. Intentaré repartir-les i triar les més interessants i poder arribar a tot arreu. Caldrà compaginar cinema, música, conferències, lectures, teatre... i vida social.

A l’Auditori, sala 2, Festival de Músiques del Món, músiques de l’Àfrica negra, que comença aquesta nit. No sóc africanista però la música africana em remet als nostres ancestres, i en aquest cas, a experiències vitals properes.

També estrenen l’última de W. Allen Si la cosa funciona, l’entrega anual que mai deixo perdre. A més, Jarmusch amb Los límites del control, d’un assassí a sou, promet.

Una mica de lectura des d’Istanbul, O. Pamuk El museu de la innocència, les mirades des aquesta cultura sempre m’han despertat cert entusiasme.

Les conferències del II Congrés de les Dones a Barcelona són un bon reclam per entendre perquè les dones som generalment pacifistes (vegis les últimes restes fòssils trobades a Etiòpia) i perquè l’espècie humana pot mantenir relacions sexuals fóra dels dies fèrtils.

Al teatre obres que no cal predre’s, Paraula de Bruixa a Barcelona o potser em desplaçaré a Girona per seguir la programació de Temporada Alta. O a Terrassa amb La vida por delante, o a Sabadell, amb l’opera Il Pirata. Finalment, un altra proposta interessant a Barcelona a la Sala Muntaner Sopar de compromís.

El cap de setmana és molt llarg, i els que som free lance, i treballem des de casa podem organitzar-nos de manera que tot sigui possible.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Amb una agenda tan atapeïda, vols dir que aguantaràs només dinant figues i rovellons?
No ho sé...un peixet al forn o una mica de pernil del bo per aguantar tanta marxa no t´aniria pas malament.

macondo ha dit...

Sí, semblava escàs a primer cop d'ull, però no he explicitat el que tenia al congelador de casa per acompanyar els bolets i les figues. Amb els rovellons he cuit carn dels Ports de Beseit, de bona qualitat, i ho he regat amb vi del Priorat.

Pais secret ha dit...

Amb aquest banquet no et cal anar a cap "restaurant il·lustre", la Veritat la pots trobar a casa mateix.
Del Priorat et recomano l´Embruix, si t´agraden les emocions fortes.

macondo ha dit...

Insisteixo en convidar-te,ara a dinar, potser arribaràs a temps,no en sé gaire de cuinar, però els productes del nostre país els domino a la perfecció.