He anat al banc a pagar, no sé si anomenar-ho el deute extern o l’impost revolucionari. Mentre esperava el torn, he escoltat aquesta conversa entre una clienta i la noia de la finestreta:
- Podeu ingressar-me al meu compte de forma avançada part de la nòmina, és que... fa tres mesos que no ens paguen i jo haig de tenir diners en efectiu per pagar els rebuts.
- No ho sé... hauries de parlar amb el director.
- Però suposo que hauré de pagar interessos.
- Pregunta-ho a ell, jo no et puc dir res.
- Bé, m’esperaré...
Mentre espera, arriba un conegut i parla amb la clienta. Es fan un petó i comencen a parlar.
- La nostra empresa està sense liquiditat perquè ens deuen 60.000 euros, i no sé si plegarem... estem esperant trobar algú que hi inverteixi per poder tirar endavant. Si no sempre em queda l’opció de cobrar la liquidació i tinc dos anys d’atur. Però, és clar, si cobro l’atur ingressaré molt menys que fins ara... De totes formes, són dos anys, i potser durant aquest temps les coses canviaran...
Aclariments: El diàleg original era en castellà, la noia de la finestreta era bilingüe, els idiomes de la resta ja us els podeu imaginar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada