dimarts, 8 de setembre de 2009

Allau de metàfores. Animals, animalons i altres insectes.

Avui comença el curs i s'apropa l'època de l'any que més m'agrada: la tardor, toca classe de literatura. . Després d'un estiu especialment calorós, llarg i ple de viatges. Farem, per començar un recompte de bèsties i bestioles que han omplert el meu jardí. En primer lloc, s'ha de destacar la invasió de mosquits tigre. Jo no m'ho creia que ho fossin (perquè tinc la vista cansada i no podia distingir les ratlletes que els donen nom) , però després de mil picades, d'aquelles que et deixen marques vermelloses i no desapareixen fins al cap d'una setmana com a mínim, després de rascar-me a causa de la frisança que provoquen, finalment he trobat el remei: si et piquen posa't una mica de pasta de dents sobre la picada, després el dolor es calma i l'endemà ha desaparegut la fiblada i tota senyal.

Des que els tigres han envaït el jardí, els altres, els de tota la vida, també si han quedat i conviuen alegrement xuclant-me la sang. Això sí, són demòcrates, mentre els tigres piquen de dia, els altres piquen de nit, d'aquesta manera es reparteixen el territori del meu cos segons l'hora que sigui.


Altres bestioles que abunden a l'estiu són les mosques. N'hi ha de tres mides: unes de minúscules, unes de mitjanes i les borineres. Totes prou emprenyadores. Les petites són difícils de matar perquè van en grup i el matamosques no les aplega d'un cop. Cal usar productes químics. Les mitjanes, les de tota la vida, les tracto segons el moment. De vegades les caço al vol i les envio al carrer i les deixo viure, altres cops agafo el matamosques i els ventilo un cop que les deixo estaborniades, les recullo amb un paper i les llenço a les escombraries. Els borinots, són més fastigosos per la seva mida, cal doncs anar més en compta i obrir la finestra perquè surtin per la seva pròpia voluntat; cal ajudar-los apagant el llum i enganyant-los amb la claror de l'exterior que els atrau, i així surten per la seva pròpia voluntat, o això creuen. No acostumo a matar-los perquè em fa fàstic, encara que de tant en tant n'esclafo una, ecs!


També tinc una granota, molt simpàtica, només surt quan arriba el bon temps. Durant els mesos de fred hiverna i amb la bona temperatura surt a prendre el sol. A les nits de lluna plena, xerra amb mi, tenim unes converses d'allò més interessants, us asseguro que sempre que dic alguna cosa, em contesta. Potser és un príncep encantat, de moment només li he vist la pell llefiscosa de color verd i marró.


Espereu un moment... haig d'anar a posar-me pasta de dents al peu perquè m'acaba de picar un mòsquit, ara torno...


Ja sóc aquí, la pasta encara no ha fet efecte i estic maleint als mosquits. Diuen que aquests mosquits no moren a l'hivern i que et poden picar a qualsevol època de l'any. Ara passa una mosca que se m'atura a la cara, l'espanto amb la mà i segueixo maleint animalets. Bé, què hi farem! La mosca l'he caçat amb la mà, i l'he fet fora, ha tingut sort, encara viu.


Hi ha altres bestioles que no tinc al meu jardí: ni serpetes, ni aranyes, ni caragols. És sorprenent perquè si tingués aranyes m'ajudarien amb els mosquits, si tingués serpetes es menjarien les mosques i, si tingués caragols se'ls menjaria la granota.





2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Molt curiós tot plegat, l´animalada metafòrica, vull dir.
No deixis aigua estancada sota els testos, és on hi ponen els ous.

macondo ha dit...

Ben tornada.
Sí, ja ho sabia, fa dies que vaig treure tots els platets, però tot i així continuen picant-me.