dissabte, 27 de setembre de 2008

La prosa de la realitat quotidiana

Hi ha paraules que es posen de moda, d’un temps cap aquí, m’he fixat que el substantiu excel·lència apareix aquí i allà. Des dels polítics que l’usen per parlar de l’excel·lència educativa, als periodistes per classificar l’excel·lència d’un músic o d’una obra d’art, i fins i tot, darrerament l’he vist emprar en anuncis publicitaris per qualificar l’excel·lència d’una xocolata. I ja comença a semblar-me obscè tanta excel·lència per tot arreu. Cerco al diccionari la parauleta que em mosqueja i, en primer lloc, la defineix com a qualitat d’excel·lent, i a continuació com a locatiu adverbial, és a dir, quelcom en grau eminent i posa com a exemple: El tigre és el felí per excel·lència. En segon lloc, se’l defineix com a tractament d’honor donat als ambaixadors, ministres, prelats, eclesiàstics,etc.
I a mi que em dóna la sensació que quan tothom usa indiscriminadament una paraula acaben confonent-se els diferents significats que aquesta pot tenir. Quan tot sovint la sento aplicada a àmbits tan diferents, ja no sé què és un col·legi excel·lent, un mestre excel·lent, una universitat excel·lent, un músic excel·lent o una xocolata excel·lent. No sé si els tigres del zoològic són felins per excel·lència com ho són els que planen lliurament per l’estepa asiàtica, o si el concepte d’excel·lència educativa és el mateix per a Finlàndia o a Torre Baró. Si és més excel·lent un alumne de la universitat de Harvard, o aquell que, d’una barriada marginal arriba a una universitat qualificada de tercer ordre. O si s’Excel·lència el Papa és més excel·lent que s’Excel·lencia el senyor Ministre d’Indústria, per posar un exemple qualsevol.
A més els antònims de la desitjosa parauleta són baixesa, inferioritat, mitjania, i per tant, el que fem és induir a pensar que tot allò que no va acompanyat del meravellós substantiu és tot el contrari, com si en el món només existissin dos colors: el blanc i el negre. Què potser ens perdem tots els matisos que hi ha entre l’un i l’altre? Què potser reivindiquem la puresa, el pensament únic, la uniformitat, la unilateralitat, la univocitat... quina por! O potser és la por el que volen inculcar-nos.