dissabte, 17 de maig de 2008

L'Oracle de Delfos

Com si fos l’Oracle de Delfos repasso els diferents blocs, m’interromp una trucada desconeguda al mòbil, m’inquieta perquè no contesta ningú, però sé que m’estan escoltant, deu ser una equivocació i continuo escrivint com si res hagués passat. Imagino que la major part dels oracles et diuen allò que vols escoltar, com si consultar un oracle fos preguntar la pròpia consciència. Sé què fan aquells que mai consulten un oracle, i és, no qüestionar-se mai, donar per bones les pròpies preguntes-resposta, i no dubtar de res. Jo que, em podria definir com un dubte ambulant, tot i que hi ha algunes coses de les quals no dubto, sé què no són acceptables certs estats d’ànim.
Tothom es pregunta què és la felicitat, només tinc clar què no és. Ara bé el què és, és més complicat.
Estic a punt d’acabar un període de feina que es podria qualificar de dur i difícil, tot i que crec que n’he sortit mig ben parada. Em queda tot l’estiu per endavant per seguir treballant en la mateixa direcció, preparar més feina sense la pressió de l’entorn, cosa que és d’agrair.
Tots els finals de període són extenuants, queda la recta final i, després encara restaran oberts els objectius a aconseguir.