Pàgines

diumenge, 19 d’abril del 2015

Des de les alçades

-Bon dia!
-Bon dia!-responc cautelarment- a la veïna que, encara amb bata passeja, es mira i remira les plantes del jardí.
Poques vegades a aquesta hora del matí, ningú m'havia saludat. Des què visc a les alçades puc observar millor el que m'envolta. El veí que porta la seva amigueta de cap de setmana, és d'aquells jovenets amb barba i modernet. Quan ve la colla assagen i escolto les bateries i guitarres que sonen al garatge que serveix de sala de provatures, seran un d'aquests nous grups musicals? No ho sé pas, sóc veïna observadora, però no tafanera. Per primera vegada, entra el sol i m'escalfa l'esquena, mentre la gata miola dient-me bon dia, i més meeeus que no entenc!

4 comentaris:

PS ha dit...

Cada vegada costa més tenir veïns, companys, amics, parents...que no portin barba. És com una epidèmia!

Aprofita, però, la joventut de les guitarres i els assajos. Diuen que s'encomana.Per desgràcia els meus veïns són tots del banc del "si no fos".

Estranger ha dit...


Amb això de les alçades em pensava que t´havies retirat a algun monestir del Tíbet...

Ben retornada, espero.

Macondo ha dit...

Si no fos...què!?

Bona diada.

Macondo ha dit...

Nooooo de l'Himàlaia, ei vull dir del K2!

Feliç Sant Jordi.