dimecres, 17 de juliol de 2013

penya-segat





A la Costa Brava ens trobem amb racons
on la vista descansa sobre els espadats rocosos.
Els ulls assedegats de bellesa
hi reposen fins que cau la llum de la tarda.
Retornem als paisatges de la infantesa
quan la innocència era allò oposat a un penya-segat.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

No sé perquè però el teu blog no se m´actualitza a la barra lateral. El meu tampoc ho fa immediatament depen del dia, però el teu no se m´actualitza mai i sempre vinc amb retard.
Sort que més val tard que mai...
La foto molt maca i els records segurament que també.

Bon estiu!

Macondo ha dit...

Sí, aquesta talaia em porta molts records. Apa que tu també estàs maritima i estopa amb la la luna lunera.

Bon estiu, per a tu també.

Pilar ha dit...

Tot torna, fins i tot el principi...

Macondo ha dit...

Hola, Pilar, guapa!
I tant que torna...i quan arribem al final, potser tornarem a ser al principi dels principis.

Bon estiu, i bona Metàfora!