dissabte, 7 d’abril de 2012

Asphodelus cerasiferus(porrassa)


SMS: Sol·licito ajuda de Fra Miquel per saber el nom d'aquesta planta. 


Apaga aquests ulls meus…de Rainer Maria Rilke 



Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang. 

Noves versions de Rilke, de Joan Vinyoli. 

Lösch mir die Augen aus: ich kann dich sehn,
wirf mir die Ohren zu: ich kann dich hören,
und ohne Füße kann ich zu dir gehn,
und ohne Mund noch kann ich dich beschwören.
Brich mir die Arme ab, ich fasse dich
mit meinem Herzen wie mit einer Hand,
halt mir das Herz zu, und mein Hirn wird schlagen,
und wirfst du in mein Hirn den Brand,
so werd ich dich auf meinem Blute tragen.



5 comentaris:

fra miquel ha dit...

Uff!
Ja m'has fotut, macondo! No sóc tant savi, jo!
A veure, a primer cop de vista us diria que és una planta bulbosa, tipus all, o seba.
Buscaré en els meus llibres per si és una planta coneguda en el mon jardiner...
Ara però no els tinc a mà. Estem en plena Setmana Santa. I la dedico al repos i la meditació.

Respecte al poema...
Aish, la primavera, que la sang altera...!!!
;o)
petó

Pais secret ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
fra miquel ha dit...

Ospa! País!
Quina eficiència!
Bé, aquí podreu trobar més info de la porrassa:

http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com.es/2010/04/asphodelus-cerasiferus-gamon-porrassa.html

I és que tampoc he encertat lo de l'arrel :( Pel que sembla és un rizoma amb tubercles ¡!
Petó a totes dues
:)

Macondo ha dit...

Fra,és un savi aquell que no ho sap tot, malfiïs d'algú que creu saber-ho tot. Un savi és aquell que sap que no sap... Per a mi vós sou un savi.

Si jo fos professora de botànica, a la meva classe, la País seria com "el repelente niño Vicente", però en el fons li estaria agraïda perquè la consideraria com aquells alumnes que et posen entre l'espasa i la paret, t'interpel·len de forma insolent i això és el que més agrada a un profe encara que no ho digui.

Una altra cosa: Aquesta Asphodelus cerasiferus(porrassa)de la família de les liliàcides es troba vorejant els marges de moltes de les carreteretes del nord de l'illa. Es formen petites avingudes on contrasta el gris de l'asfalt amb els tons verdosos de les fulles i el blanc de les flors, sembla talment com si estiguessin esperant que hi passis per a ser observades. La primavera a la Mediterrània fa bullir la sang, Fra.

A més, intuïa que devia ser una planta remeiera, potser no per fer-ne una sopeta (d'alls o cebes), sinó per a altres malevolències. Ara que començo a gaudir de les infusions, estic segura que els herboristes de l'illa la deuen recollir.

Bé, gràcies compartides.

Pais secret ha dit...

Apa, a gaudir de la primavera.

De res.