dimecres, 14 de març de 2012

Vella bellesa







Així és com jo recordo Praga, la ciutat de parets descrostonades, de color gris decadent. De la bellesa infinita de la decadència. Res nou i jove pot ser bell. Diria que la bellesa s’acumula amb l’edat. Amb l’edat de les persones, dels edificis, dels records, del passat...D’un passat que sempre retorna en els arbres centenaris. En cada nova flor que brota en branca nova d’un arbre amb arrels profundes que arrenquen l’asfalt vell i cansat. De les roses vermelles a l’estiu, del sol naixent a l’hivern i la neu que encatifa el pont. De les lloses repenjades en els lleus esllavissaments del terreny fèrtil i exuberant. De la pujada al Castell i de Kafka. D’una metamorfosi que renova cada estació de l’any. I de l’escarabat que s’amaga en tots nosaltres.



8 comentaris:

Pais secret ha dit...

M´ha agradat la reflexió i el record que guardes de la ciutat. A mi em van quedar moltes coses per veure, algunes de les que ara veig aquí, a les fotografies.
No hi havia neu però feia un fred que tallava i recordo que els ulls em ploraven , una barreja agradable d´emoció pel què veia i de gelor per l´aire que s´hi respirava.
Algun dia hauré de recopilar-ne els records i les imatges també.

Jordi ha dit...

Homenatge sentit a un Testament... M'agrada

Estranger ha dit...

I aquestes fotos tan belles ? Tenen l´olor de tot el que expliques.

Macondo ha dit...

Totes les ciutats són inspiradores de paraules, i Praga va ser una gran descoberta en una època encara fosca políticament parlant, però no gaire diferent de l'època en què el nostre país es trobava en una situació similar, no feia gaires anys.

Macondo ha dit...

A quantes persones se'ls va truncar part de la vida, i quantes més podien haver brillat amb més força si no hagués estat per la Guerra Civil?
Gràcies, Jordi.

Macondo ha dit...

Són fotos d'una altra època, que no només fan olor de paraules sinó que en tenen el color.

Pilar ha dit...

Especialment i irreal, BELLA!

Macondo ha dit...

Irreal? Tot és ben REAL, BELLA, la irrealitat no podria ser ni existir sinó fos o existís una realitat especial.