dimarts, 13 de setembre de 2011

Temps líquids (però jardins sòlids)


...
Són els jardiners els qui tendeixen a ser els creadors d’utopies més entusiastes i més experts (més professionals, ens sentim temptats a dir). És en la imatge d’harmonia ideal dels jardiners, esbossada primer dins els seus caps, que “sempre recalen els jardins”, un exemple prototípic de la manera com la humanitat, per recordar el postulat d’Oscar Wilde, tendiria a recalar el país anomenat Utopia.
Si avui dia sentim frases com ara “la mort de la utopia”, o “la fi de la utopia”, o “l’esvaïment de la imaginació utòpica”, escampades prou densament damunt dels debats contemporanis perquè arrelin en el sentit comú i siguin rebudes com una obvietat, es deu al fet que l’actitud del jardiner està cedint pas a la del caçador.
...
Ara tots som caçadors, o se’ns diu que ho som i se’ns crida o impel·leix a actuar com ho fan els caçadors, sots pena de ser expulsats de la cacera o (Déu no ho vulgui!) de ser relegats directament entre les files de les salvatgines.
...

Zygmunt Bauman. Temps líquids. Viure en una època d’incertesa.

Quan llegia aquest text, immediatament, he pensat amb Fra Miquel. Aquí l’hi deixo per a què en gaudeixi, i ens faci gaudir dels seus jardins que també són els nostres.

6 comentaris:

fra miquel ha dit...

Gràcies macondo per recordar-te de mi.
Aquesta imatge d'harmonia ideal sovint es veu truncada per la irrupció d'una plaga o una malura que malmet les plantes i impedeix que s'arribi a aquesta harmonia ideal. (O també el client que s'entesta en voler un prat de gespa on quedaria millor un un bosc de coníferes...) És en part per aquestes coses, que els jardins que ideem són utòpics.
Ara no sé si m'he de fer caçador o què...
Crec que no he acabat d'entendre el final del text del Zygmunt Bauman. O potser és que avui estic massa cansat.

macondo ha dit...

Jo crec que millor que no us feu caçador...els jardins mediterranis ho han de ser amb bons jardiners. Quina bestiesa voler tenir jardins de gespa quan tothom sap que en el nostre clima les plantes autòctones s'arrelen millor, no pateixen set i no necessiten aigua que és tan necessària per altres usos.
Les plagues es poden, si més no,controlar de moltes maneres, vostè ho sap millor que jo.
El text no acaba aquí, però jo crec (avui estic massa creient!)que l'heu entès perfectament.

Pais secret ha dit...

M´atreviria a dir que entre els jardiners també hi ha una subdivisió: els escapçaplantes i els que les tracten com es mereixen, és a dir, amb mà ferma i delicada.
M´atreviria a dir també que Fra Miquel és dels segons.

Jo sóc jardinera aficionada ,faig el que puc i la caça va en contra dels meus principis.
D´utopies, en un dia calorós com avui , em fa una mica de mandra pensar-hi. Sóc una jardinera mandrosa!

macondo ha dit...

Doncs jo sóc, avui, una jardinera aficionada, cansada i mandrosa.
Fra és un bon jardiner, dels segons com dius tu, i jo.
Què hi deu haver més, a part, de jardiners i caçadors?
(no et cansis amb la resposta, només és una pregunta retòrica)

Pais secret ha dit...

Bloggers suats... (és broma, eh, perdona l´humor escatològic)

És que n´està caient una .... per coure ous ferrats directamnet a la terrassa.

macondo ha dit...

Ja, ous ferrats i patates fregides, però no siguem ageusics.