Pàgines

dimecres, 22 de juny del 2011

Lluu la mar

Lluu la mar d'argent bronzejat mentre el sol s'hi reflecteix amb un adéu modelat d'enyors del passat.
M'endinso en les essències del temps anhelat i del bes copsat en els amants del vaixell. 
Torno de mar endins, al capvespre. Sonen les sirenes d'altres bots en la llunyania.
Es capbussen els peixos fen riota als que no els han pescat. Demà vindran de nou amb l'enrenou dels seus vestits que no són de corall. Tornarem a jugar a no adonar-nos-en, pensant en l'hivern i els temporals que ens duen a d'altres costes més tranquil.les on l'esplendor del coralls té colors d'estiu: vermells, maragdes, malves i blaus. 
Adéu gent, adéu turistes, adéu passatgers.

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Adéu siau...Emprenc viatge cap a l'enyor , i escolto els cants de sirena antics, mentre l'hivern fa el mateix en direcció cap a mi. Segur que aviat ens trobarem.
Encisadores imatges les que ens regales avui.
Segur que l'Hiperió somriu allà dalt.

PS ha dit...

Bon viatge pels guerrers!

Macondo ha dit...

Hiperió està zenital sense poder fer-hi res més!

Macondo ha dit...

Et refereixes a la Batalla de Salamina?

PS ha dit...

No dona, era un desig, una benaurança pels viatges.
Sempre ho dic, ve d´una cançó que no te res a veure amb els perses ni amb els atenencs, ve de més antic, d´Homer.

Macondo ha dit...

Ah! Em parles del segle VIII a.C. , doncs aquest no va tenir ni temps de perdre l'espardenya!