Pàgines

diumenge, 5 de juny del 2011

Dona vietnamita (tiếng Việt, tiếng Việt Nam, o Việt ngữ), llengua tonal.



AMOR SILENCIOSO


Nunca me has visto
Soy la suave luz del amanecer.
Tú siempre despiertas más tarde
Que mi amor puro.

Tú nunca me has escuchado.
Soy el murmullo de la noche
En los brotes del árbol.
Tú nunca te estableces.
Siempre te hallas en nuevos lugares.

Tú nunca me has reconocido.
Los rostros de tantas mujeres
Permanecen en tu memoria
Ninguna de ellas tiene mi rostro.

Muchos pequeños pétalos
Han caído de tu mente.
Uno de ellos soy yo
Desde entonces la flor libera su fragancia.

2 comentaris:

PS ha dit...

He llegit l´enllaç que has posat d´aquesta poetessa i m´ha agradat molt la seva poesia, el poc que he llegit.No la coneixia.
Les imatges i les paraules llisquen, és tendra, suau, sense artificis. M´ha encantat.
Gràcies per la descoberta.

Macondo ha dit...

A mi també m'ha agradat.