Raó i Societat
Els polítics estan perplexos davant dels fets. No saben què fer. Només fa dos o tres dies que obligaven als concentrats en les places públiques (àgora) a ser desallotjats per les forces d’ordre públic, això sí, només arrastrant-los per terra. La vicepresidenta afirmava que s’actuaria amb contundència (ús de la força) matisada immediatament amb un mig somriure amb la paraula “immediatesa”. Sabia què volia dir quan feia la matisació, crec sincerament que no. Més aviat penso que s’avergonyia de les pròpies paraules, per què eren pròpies? O eren dictades des “d’entitats abstractes pensants”(Felip Puig).
Ahir mateix tots els partits i candidats ja havien rectificat, tots i de forma unànime reconeixien que els concentrats i manifestants tenien raons per exercir el dret a manifestar públicament el seu descontent i la seva indignació enfront uns polítics que no estaven a l’alçada del que s’espera d’ells en una democràcia occidental. Tots s’apuntaven al carro de les protestes fent-les seves, cadascun des dels interessos del propi partit, cosa, per cert, ben lògica i, també, en un cert, només en un cert sentit raonable.
Ara bé, aquest moviment ciutadà de base, intergeneracional, tot i que molts d’ells joves, no respon a un voler destruir el sistema democràtic, sinó voler aprofundir en una democràcia més real, són gent jove que es vol sentir part d’un sistema i que es compti amb ells, i no tant que es doni per descomptat allò que volen. Formen part d’un canvi que bull arreu del món (segurament sí que han pres el model de les revolucions en el món àrab, i per què no?) perquè no accepten l’status quo d’aturats en plena joventut i molt més preparats que les antigues generacions que formen part de l’elit política i que sovint provenen de generacions lligades encara a la burgesia política i intel·lectual provinent de classes benestants. El sistema de partits polítics en el nostre país comença a ser ja obsolet, o estàs amb mi o estàs contra mi. No, de molt segur que ningú vol un partit únic, sinó tot el contrari, partits i candidatures amb llistes obertes. Que cadascú pugui triar els candidats per mèrits propis i no per un sistema de partit que inclou fidelitats i amistats sovint inconfessables.
10 comentaris:
Molt bon article. Felicitats.
No dic res més que no estigui dient ja molta gent. Gràcies.
Feia dies que em preguntava per tu.
Es veu que el teu blog no s'actualizava.
Jo em pregunto, com s'articularan la revolució amb els resultats de les votacions.
Tant de bo que existís un mecanisme per aconseguir tots els vots en blanc. Així no sumarien ni restarien i ens obligaríem al canvi radical JA!
Algú ho havia de dir i escriure i tu ho has fet molt bé. Hi estic d'acord!
Aquí estic Pilar. Només feia una pausa per recuperar forces. Poques coses canviaran a curt termini. Els canvis socials solen ser lents, però n'hi ha i segur que n'hi haurà. I com diu l'Arcadi cal que les protestes s'internacionalitzin, i que més gent prengui consciència que una cosa és la política i una altra l'economia, i que aquesta última no pot estar mai per sobre de la primera sinó al servei d'aquesta. També veig que aquestes protestes sorgeixen de la vella Europa i de la Mediterrània on l'esperit del capitalisme no està tan arrelat.
Doncs vinga a reclamar aquestes llistes obertes i procurar que deixin d'entabanar-nos amb retòriques buides de continguts.
La política és en tot, fins i tot en l'economia. L'errada ha estat en què aquesta no s'ha dirigit al servei del ciutadà i ha transformat els seus motors en déus.
De fet, quan es va inventar la democràcia, aquesta anava dirigida totalment al poble. Els governants polítics havien de servir al poble i si no ho feien eren destituïts. Hauríem de restituir aquesta vessant.
Els aconteixements esdevinguts, liderats per uns joves que no albiren cap futur i secundats per una riuada de gent que estan patint les conseqüències d'errades que en què tots hem col-laborat, s'haurien de contemplar i esmicolar i treballar-hi. Hem de pensar que ells seran els futurs governants i hem de vetllar que no facin el que fan ara. La transformació en arribar al poder és nefasta.
Crec que el moment de reflexió és ara. S'ha de filar prim i pensar en el veritable nucli de la "indignació", tenint en compte que les necessitats són les mateixes, però les realitats no.
Començo a reflexionar.
I és clar que la política hi és en tot, ara n'estem fent. Tots en fem cada dia en els nostres quefers diaris, en la feina, com escollim passar el temps...Som ciutadans de la polis i aquesta pot ser tan petita o tan gran com es vulgui. Totalment d'acord fins el punt i a part.
Tots som corresponsables del tipus de societat que tenim, però no tots ho som, si més no en el mateix grau, de responsables d'haver especulat i enriquit il·legalment, de malversar fons, de gastar el diner públic amb finalitats particulars (vegis Millet i companyia), de frau fiscal, d'enviar diners a paradisos fiscals, de revendre propietats amb finalitats especulatives, etc. etc. etc. Jo no me'n sento responsable de tot això, i hi ha molta gent que no ho és, així que en aquest sentit no tots som iguals, per sort.
Seguirem reflexionant.
Economia global: Els bancs americans comencen a invertir en deutes variats. Bona renta i baixa seguretat.
Bona renta avalada per una gran entitat financera? Inverteixo!
El risc era gran, però això no es valorava; Bona renta! Part del deute va anar malament i tot cau.
Economia domèstica: Ens deixem convèncer per les llums de neó que ens ceguen i ens convidaven a endeutar-nos.
Demano una hipoteca i amb els diners que em deixen em compro vivenda, cotxe…I me’n vaig de viatge al Carib? Per què no? Ja ho aniré pagant a poc a poc…I la televisió aquella que?…També!
Els interessos són baixos, i ens permeten pagar a 20 anys que bé!
(El mateix van fer els empresaris i els governants de qualsevol país)
Això de ser nou-rics té alguns inconvenients...
Un dia, però, la crisi global repercuteix en la crisi dels països, empreses i domèstiques. Uns deixen de pagar, els bancs no tenen ingressos per pagar els deutes…Actius inventats, impossibles de tornar.Tal vegada no som culpables directes, però hem estat en el mateix escenari. Tots som una peça de les dificultats per les que estem passant.
Jo demano que s’arribi al nucli del problema per tal que no es torni a repetir MAI MËS!
Gràcies per ajudar-me a reflexionar.
Molt ben analitzat! S'haurien de canviar les regles de joc del sistema financer internacional, i en una societat capitalista a ultrança com ara l'americana i tota la resta que les segueix, hi hauria d'haver organismes supranacionals que regulessin els mercats internacionals i que tinguéssim poder sobre aquests especuladors que ens han portat a on som.
Mira jo no hi entenc gaire d'economia, però amb una mica de sentit comú (encara que hi ha qui diu que és el menys comú dels sentits!)són faves contades.
També hi té a veure el sistema de valors predominant, i si els valors econòmics estan per sobre d'altres, anem malament.
Publica un comentari a l'entrada