dilluns, 20 de desembre de 2010

Divisa

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.

Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota la pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.

Maria Mercè Marçal

( he pensat que era un bon dia per robar-li aquest poema al Carles Mulet de Nausica , que me l´ha recordat)

macondo ha dit...

Estic segura que, avui, al Carles, no li farà res que siguis una lladre de poemes; ni a la M.M.M. que com diu una altra divisa seva que ja he anomenat alguna vegada "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel"

Estranger ha dit...

Un pany de cel molt bonic. Fa poc en vaig veure un de semblant.

Passis bones festes.

macondo ha dit...

Oi que és bonic? però la foto no és meva, bé, ara sí. Les meves són més exòtiques, però resulta que tinc un problema les tinc en diapositiva (encara guardo l'aparell, romàntica que és una!), i encara no he trobat la manera de penjar-les al blog.
I...tu ho has dit, semblant però no igual, carissimo.
I no m'embolico més que ja saps que a mi els Nadals no em fan ni fred ni calor (cara de Harrison Ford?).

Ben retornat a casa per Nadal un fort petó i una abraçada ben sincera.