dilluns, 29 de novembre de 2010

Dilluns: asolellat i fred

12 comentaris:

macondo ha dit...

Hola!

Bé ja tenim canvi de govern, era d'esperar. I ara què... 20 anys més de ....? No sé si hi haurà massa diferència perquè els de l'esquerra ja els hi han fet els canvis que ells mateixos haurien fet. Estem a tota Europa cap a un gir a la dreta, el PP ha pujat a Catalunya, i per sort la ultradreta no ha obtingut cap representant, però han pujat en vots sobretot a les poblacions amb més immigració. Aquell mail que em vas enviar, alertant sobre el del partit ultra de l'Anglada, dóna la casualitat que el vaig veure fent campanya a ..., són molt discrets però van calant en la gent amb menys capacitat crítica. Va ser curiós veure com anaven repartint propaganda, ell no, les seves barbies, realment ho semblavent, noietes joves amb um pam de talons amb faldilleta i molt ben arregladetes, és clar que no vol dir res però se'm removien les entranyes veien com aquesta gent se n'aprofita de la democràcia, quan tots sabem que si mai arribessin a guanyar s'hauria acabat tota democràcia.
Ara només queda esperar que a Espanya guanyi el PP, i ja l'haurem cagat del tot.

Pais secret ha dit...

Bé, aquesta posta em sembla molt millor i molt menys restrictiva. Almenys hi ha llibertat d´expressió, que és una de les bones coses de la democràcia.
Dels polítics i de les seves renuncies ( esperades o no) avui no em ve de gust parlar-ne i de l´ensurt del diumenge amb els suposats escons de PxC, tampoc. Però sí que et vull dir que amb el mar que hi ha aquest matí i el sol tímid que s´albira, pagaria diners per estar dins d´una barqueta a la deriva amb aquesta música.
Bon dia.

Pais secret ha dit...

PS:Quan dic la "posta" em refereixo a la posta en escena de l´entrada anterior, no pas al resultat de les eleccions ;-)

macondo ha dit...

En tota democràcia i en tot acte humà propi o aliè sempre hi ha algun tipus de restriccions, no serem pas ingenus ara i aquestes alçades!
Una barca a la deriva? Potser sí, si el mar està calmat i la música acompanya, va bé, si la mar s'embraveix prefereixo tenir els peus a terra ferma i mirar-m'ho des de lluny no fos cas que una onada em fes trontollar la barqueta o em maregi com una sopa.

Pais secret ha dit...

Sense restriccions ( sóc molt ingènua jo), avui et dic que no em posaria a l´aigua ni que m´ho regalessin.
Ahir era una cosa i avui tota una altra.

macondo ha dit...

Doncs, ja em diràs la diferència entre ahir i avui!

Pais secret ha dit...

Te la dic: quan he escrit el comentari feia un dia d´allò que es diu...de gossos: fred, gris i amb mala pinta.
Ara ha canviat, torna a haver calma al mar i fa un solet que escalfa les pedres. Temps canviant,com les persones.

Pais secret ha dit...

M´està agafant complexe de Tomàs Molina...

Macondo ha dit...

No m'estranya!

Pilar ha dit...

Hahahahaha...És la millor crítica que pot rebre una pel-lícula.
Macondo,la democràcia és així...I la política també. Entrar en un camp de batalla quan no hi ha cap batalla per a lluitar és una pèrdua de temps...Crec que ésmillor guardar les energies per a mirar d'evitar el que un no vol i encara no s'ha produït.
Per cert, has vist Biutiful? Bardem sempre sorprèn.
I ara faig el que havia entrat a fer i marxo.

macondo ha dit...

No saps Pilar "lo" demòcrata que arribo a ser...i políticament correcte que és un "no va más"!
No l'he vist, espero veure-la, la primera imatge de Bardem que em ve al cap és de la pel·lícula Jamón, Jamón, i una escena molt "masculina" que segur que saps de quina parlo, si és que la vas veure.
I ara me'n vaig de finde a veure si localitzo al Toto per Sicília.

Pilar ha dit...

Sí que vaig veure jamón jamón...El cine és un dels meus vicis.
Així que t'en vas a Sicília? No sé si et trobaràs amb el Totó...També pots trobar-te al "Padrí". A veure si em portes alguna postal, que en faig col-lecció.
Passa-t'ho bé!