FLORS DE DEBÒ
Flor blava
És blanca i és blava. És a dir, és blanca com la rosa blanca, i, tot d'una es torna blava. La tenyeix un insecte, sembla, però ningú sap com ho fa. Un moment de distracció i ja és blava. Aquest insecte, en un genoll, cosit amb bava filosa, porta un paquet i, a dintre d'aquest paquet, voltat d'ous i de blau -pura indulina-, hi ha el marit. Aquest marit tot el dia dorm i cova els ous que cauen en el paquet per un forat que l'insecte té en el genoll on el porta cosit. Quan arriba l'hora, l'insecte s'entafora en el cor mateix de la flor, deixa el paquet, i la flor, que era blanca, es torna blava de dalt a baix. Diuen: -Oh, és que el marit així que es troba voltat de flor rebenta el paquet i tot s'inunda de suc blau i els ous esclaten i els petits de seguida volen cadascun amb el paquet en el genoll...d'acord. Però són pures suposicions. La veritat és que, en un tancar i obrir d'ulls, la flor blanca es fa blava. De quina manera? No s'acaba de saber i tothom va una mica venut.
Tots els contes. Mercè Rodoreda
2 comentaris:
No sé si és exactament el lliri blau del que parla la Rodoreda, però sí que és ben curiós el que fa aquesta flor. Jo no ho he entès mai, no sé com, ni perquè fa aquella mena de bossa de paper replegada sobre si mateixa i en comptes d´obrir-se i expandir-se com fan les altres flors quan maduren, aquesta torna a tancar-se com si es retroalimentés fins que s´asseca i mor.
Segurament reprodueix el cicle vital, com ho fan les altres flors, cada espècimen té les seves particularitats, i en això rau la seva bellesa.
Publica un comentari a l'entrada