Sí, és molt trist, per això les he penjat aquí perquè perdurin eternament. Les tristeses compartides, ho són menys. No obstant, no es tracta d'un record trist sinó d'un gest d'empatia col·lectiva, que ha anat passant de mà en mà fins arribar a les meves novament, i per aquest motiu et dóno les gràcies.
4 comentaris:
Quan es pasa "el seu efecte" ningú les recorda. Que trist!
Sí, és molt trist, per això les he penjat aquí perquè perdurin eternament. Les tristeses compartides, ho són menys. No obstant, no es tracta d'un record trist sinó d'un gest d'empatia col·lectiva, que ha anat passant de mà en mà fins arribar a les meves novament, i per aquest motiu et dóno les gràcies.
I la por? Ai, com em fa t r e m o l a r!!!!!
L'eternitat és flor d'un dia, Macondo. Gràcies per què?
A mi em fa tremolar el fred.
De vegades no hi ha perquès, i ens quedem amb el perquè sí.
Publica un comentari a l'entrada