dilluns, 28 de desembre de 2009

Desfent nusos



SENYAL DE PERILL
Convidar les poetes és cosa perillosa.
Dic les poetes, no els joglars del rei.
No treuen cap colom de dintre d’un copalta,
però potser dards de flama del seu fatigat cor
o d’una nit insomne.
No us fieu, per sota
les fràgils aparences tenim un cor salvatge
i estranys senyors servim
–ja ho escriví Ausiàs March:
l’amor, el clar país, una cançó d’alosa...
Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.
Tisores de mots tallen les heures de l’oblit
que encerclen una llengua, un bosc amenaçat
o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia.

Arietta, Mª Àngels Anglada



Res més que humans

Recordo la teva rebel·lia juvenil
i veig que has claudicat,
que et fons en un món d’aparences
que cerques el verb fàcil i lleuger.
Mons d’àngels t’envolten
flotant d’aquí cap allà
sense rumb fix, sense saber on vas.
T’esforces a allunyar-te’n
i les galindaines t’enlluernen
cedeixes a la banalitat

a la crueltat pròpia de la humanitat.