Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s’estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
Endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.
És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs
I han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.
Han ofert al no-res foc de cera d’abella
I han aviat libèl•lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que guaito de lluny la roda fetillera,
Esbalaïda veig que vénen cap a mi
I em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Bruixa de dol. Maria-Mercè Marçal
6 comentaris:
Bruixa de dol, al meu cau solitari,
he clos el llibre on l'òliba fa dia.
A trenc d'oblit s'esquera la falzia
i el gessamí al tombant d'aquest llunari.
Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l'aranya ha pres altre cop el casal.
Cendra d'amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari
el decorat -veus?, l'arbre malferit
serva a l'escorça la teva divisa-.
I em cita al fons de l'estany sense brisa.
Torno el mirall al calaix de la nit
i esborro el rastre, travessat d'agulles.
Se'm bada als dits la tristor de les fulles
Preciosos, els poemes, no creus?
Tu sempre tan matinera, encara que el comentari hagi estat deixat ahir la tarda, i jo deixo el meu primer comentari de l'any, el segon dia de l'any 10.
Bon dia, macondo, en aquest segon dia de l'any.
M'agrada matinar tant si és al matí com a la tarda. Es podria dir que és un costum veure com neix el sol a diari.
Els versos triats per acomiadar l'any els trobo preciosos...Algunes de darreres entrades també. No t'ho vaig dir, així que t'ho dic ara.
Suposo que per començar l'any amb bon peu, s'ha d'acabar, també bé.
Doncs si que són bons versos per acabar l´any. Els senyals fucsia que surten, són algun camí amagat ?
Mira, el meu primer comentari de l´any.
Com diuen: Tots els camins porten a Roma, però tu vas i marxes a esquiar, no s'hi val deixar-nos al Prepirineu.
Publica un comentari a l'entrada