Advocada de la diablessa

Un conegut professor universitari ha inclòs en el seu bloc un vídeo  penjat al YouTube d’una noia joveneta que declara el seu amor incondicional a un noiet anomenat Kevin. L’escrit és ple de faltes d’ortografia. El professor irònicament l’ajuda a cercar el seu kevin per una d’aquestes discoteques que hi ha entre Sabadell i Cerdanyola.

Bé, jo em pregunto, fent d’advocada de la diablessa, si el profe hagués actuat de la mateixa manera si ho hagués fet la seva filla. És evident que, la seva filla no ha estudiat a la mateixa escola que la diablessa i no té la família que per sort té la seva filla angelical. I no contribueix el mateix professor a perpetuar aquest estat de coses, encara que la intenció sigui la contrària? Per què és una noia la que duu a terme aquesta mena d’actituds? L’hagués penjat en el seu bloc si hagués estat un noi?

En segon lloc, en nom de l’amor i per altres raons culturalment més elevades molta gent fa coses similars a la xarxa. Hi ha uns graus culturals alts si voleu, però el rerefons instintiu no és tant diferent, només està disfressat per graons de refinament superiors. Recordem els estudis de Konrad Lorenz.

Finalment, pel seu estatus, de fet ja molt elevat, cal utilitzar aquest vídeo per ascendir encara una mica més, i enfonsar als altres, també una mica més. Són principis de psicologia molt simples: trepitjar  el més dèbil per enlairar-se  un mateix.

A més, els que vivim envoltats de Kevins i d’altres noms, de segones i terceres generacions d’immigrants, i d’immigrants de primera generació amb noms molt més complicats de pronunciar no se’ns acudiria que això fos quelcom noticiable. Crec que és molt més remarcable que els que estan al poder o més a prop d’ell no hagin fet gran cosa per a què aquests vídeos siguin un fet.