I avui, després de la ressaca balladora i abrusadora de paraules, els ulls rosats, etílics i adolorits de l’endemà, flueixen i llisquen entre els dits, els pensaments. El cafè, les arts i els mojitos disparen zums-zums sords de silencis en la nit.
Passegen al vol les fulles mortes dels plataners, se’m planten a la cara i dibuixen giragonses fins als meus peus. Els lilàs jeuen en el record de la primavera passada, i les tiges retallades i plantades dins d’un gerro de Bohemia reposen cansades de créixer. S’esbadellen lentament per a ser, finalment, enretirades per les següents.
Passegen lentament els núvols empesos pels meus ulls cansats, fa mal, tot i ésser tan lleugers.
Cansada escric el silenci eixordador del zum-zum, mentre crits estridents d’ocells discuteixen sens parar.
I tu, i tu, i tu, mentrestant balleu la dansa del no-res, la del temorenc distant de la vida.
4 comentaris:
Ressaca? Una mica tard, però un suc de taronja natural fa miracles.
Un altre dia miraré d´entendre millor la fisolofia estructuralista del Lévy-strauss. Això final de la explosión no ho acabo d´entendre.
Benvingut a casa meva,a hores d'ara la resseca ja se n'ha anat, però com que els miracles no existeixen em prendré un suc de taronja a la teva salut.
La filosofia de Lévy-Strauss es bastant senzilla d'entendre,en resum`, desfà la base ideològica dels prejudicis racistes, i la clàssica divisió entre "cultures" civilitzats i salvatges. De la mateixa manera que el llenguatge serveix per perpetuar i justificar diferències entre homes i dones, com crec que ja has entès. L'explosició, penso, que és, més aviat, una metàfora.
La dansa del temorenc distant de la vida es fa present en els lliris d'altres temps primaverals?
Quin munt d'imatges has dibuixat trenades en passat i present...
Com et van anar les vacances?
Les vacances virtuals són necessàries per a tohom, si no volem viure indefinidament en el més profund de la caverna platònica. Tot i que les imatges reflectides sempre ho són d'algun tipus de realitat. I com bé saps les diferents realitats no deixen de ser com les nines russes que encaixen les unes dins de les altres.
Publica un comentari a l'entrada