dimarts, 17 de novembre de 2009

Caixes de cristall


Som com caixes de cristall a punt d'esmicolar-se amb una mirada, una paraula, un símbol. La fragilitat de la vida és a la cantonada, en un moment pots desaparèixer sense saber per què. L’animalitat que portem dins, desmesurada en alguns exemplars de la nostra espècie, se’t revela de sobte, en un instant, en dècimes de segon pots deixar d’existir com quan un vas es trenca en mil bocins.
Avui he vist la cara de la violència gratuïta (MS), com els codis humans es deshumanitzen fins l’extrem que la vida humana deixa de tenir el més mínim valor. Com els depredadors busquen les seves víctimes, que són, en el fons, tan indefenses com ells. En un instant el futur deixa de tenir cap sentit. En un instant, un navalla pot clavar-se en el cor de l’altre i fer-lo desaparèixer només per tal de vanagloriar-se del fet.
També he vist com gent anònima ha fet el cor fort per evitar aquesta situació, com un parell de noies d’aquelles que s’anomenen “barriobajeras” s’encaraven als agressors, com un home feia costat a la víctima, com dues professores s’interposaven entre la víctima i els agressors, i com un grup molt heterogeni es compactava per a fer front comú.

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Aquesta deshumanització té a veure, en part, amb la marginalització. Aquesta crea la poca influència i la manca de domini sobre la pròpia vida. Potser aquest és el detonant per voler sentir-se deus influint i dominant la dels altres, fins al punt d'arrabatar-se-la.
Aquesta banda de què parles, actua com la marabunta, colònia de formigues que formen part del seu nom, Mara...Destrueixem tot al seu pas.
I es que l'home primitiu, el caníbal, ja actuava així, no creus?

macondo ha dit...

Crec que en general tots som més "primitius" del que ens pensem, dit això, em vaig sentir bé veient com la majoria no es quedava paralitzada per la por i actuava de la forma més adequada.

Pilar ha dit...

La forma "més adequada", deu ser perillosa. On eres tu?

macondo ha dit...

La forma més adequada va ser no reaccionar a les provocacions,ignorar-los, fer un front comú aïllant als dos individus, fent-los sentir que tots estàvem contra ells de diverses formes molt assenyades. Jo era un més d'aquest grup divers que en aquell moment va fer pinya i va mostrar un clar rebuig a la situació.

jordim ha dit...

Hay que ignorar lo que no merece réplica..

macondo ha dit...

Així és.