dissabte, 17 d’octubre de 2009

Si la cosa funciona

La setmana passada vaig agafar el primer avió que sortia cap a Nova York, però com que el preu del bitllet era molt car vaig fer escala a l’Equador per visitar uns vells coneguts. La meva intenció era fer una visita ràpida a la ciutat i retrobar alguns paratges familiars d’altres èpoques. A l’aeroport, visita obligada al duty free, no s’ha de desaprofitar els preus que ofereixen en certs articles de luxe com ara cremes de bellesa, perfums o sets de maquillatge. És una llàstima que no es puguin comprar flascons grans de perfums a causa de la prohibició de portar grans quantitats de líquids, així que vaig quedar-me tan sols amb una mostra de Chérie per a posar-me al dors de la mà durant el dia, Addict per a treure’m l’olor a tabac i midnight poisson per als vicis nocturns. El meu desodorant preferit Channel nº 5, amb vaporitzador inclòs, es va haver de quedar allí.
Les llargues hores del viatge són bones per a llegir-se un llibre sencer, la lectura fou Das Parfum de Patrick Süskind, Die Geschichte eines Mörders.
Els amics de l’Equador, només hi vaig ser-hi un parell de dies, em recomanaven que no sortís de nit i tota sola perquè hi havia molts lladres i moltes bandes juvenils que assaltaven impunement als turistes. Però jo tossuda com sóc, havia de veure amb els meus propis ulls Quito durant la nit, i menjar-me un ceviche picantó de garotes.
A l’arribada a l’aeroport de Nova York prenc l’autobús i després un taxi fins al carrer 42 de Manhattan. El conductor del taxi era un etíop que parlava anglès amb fluïdesa, però que renegava de no poder parlar l’amhàric la seva llengua nadiua. M’explicava que enyorava la calidesa de la gent del seu país i, sobretot, els menjars col•lectius i compartits amb els seus compatriotes; cosa que només podia fer quan no li tocava guàrdia a la centraleta de taxis.
Aprofito l’estança per a fer unes quantes compres a Macy’s i omplir el fons d’armari: un vestit negre de nit i unes sabates planes de conjunt, un parell de jerseis de llana verge i unes botes negres de canya ben alta.
També un bon dinar al The Russian Tea Room, i un altre dia a mitja tarda un te. És un local fantàstic amb aquells sofàs vermells tan confortables.
Vaig anar al cinema a veure Whatever woks per arrodonir el viatget.