Hi ha qui es tatua (Allen Iverson) per homenatjar moments i persones significatives, hi ha qui pinta, hi ha qui escriu en un blog... Tot plegat amb la mateixa finalitat buscar la transcendència, la immortalitat, la comunicació amb el més enllà, i tots s’encomanen a sant Google: la religió de la nostra era, Internet.
Com en el “Gran Hermano” que sense que hi hagi un Déu transcendent ens ho fa pensar. Però, Internet, que no sé si s’hauria d’escriure en majúscules o minúscules, no és res més que una forma panteista d’aproximació a la Veritat, o hauria de dir veritats? I això, només és una petita reflexió des del bar més “cutre” del meu poble. Quan estigui en el restaurant més il•lustre on menjar i beure siguin de la màxima qualitat arribaré a la Veritat. De moment, com deia Heràclit, Nietzsche i Heidegger: tot flueix (tot i que hi ha un logos amagat darrera de tot plegat); cal tornar a l’origen metafòric de les paraules ( a través de la genealogia de la moral); i, la via autèntica és aquella que ens defineix com un “ésser- cap- a –la- mort” (on la temporalitat s’entén com un procés amb tres dimensions-`passat-present-futur´- que formen una unitat.)
4 comentaris:
On dius que és aquest bar on arribes a aquestes conclusions? ;)
Si vols algun dia t'hi convido a esmorzar!
Dona, em queda una mica lluny per esmorzar, suposo. Jo ho deia perquè si hi vaig, potser també m´il.luminen els filòsofs i no rellisco amb les paraules com faig tot sovint.
Tots rellisquem, jo la primera.
Publica un comentari a l'entrada