Fa molts anys que vaig veure per primera vegada aquest vídeo en dibuixos animats sobre cadascun dels trenta articles de la DUDH, no el trobo especialment bo però tampoc dolent, és com si quan es fa referència als drets de les persones i pobles no comptessin les qualitats estètiques, o si més no, no necessàriament. Segurament estic parlant de l’etern debat entre la relació que ha de tenir (o no) la moral i l’estètica. Des del meu modest punt de vista, hi ha d’haver una relació entre la moral i l’estètica que no sempre ha de passar per l’acceptació del que és correcte per a la gran majoria. Ans al contrari, l’escepticisme, la ironia i fins i tot el sarcasme són vàlids per denunciar allò que creiem injust, immoral o inacceptable, tant des d’un punt de vista individual com col·lectiu.
Avui, al diari El País, hi ha un article de Juan Goytisolo sobre alguns polítics del País Valencià que em sembla genial, llegiu-lo si podeu. I com afirma un valencià, Joan Fuster “No hi ha cosa moralment més saludable que posar en clar la part de raó que mai no podrem arrabassar als nostres enemics.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada